Lector de teologia a Manresa i Barcelona. Posteriorment fou rector de l'Acadèmia de Sant Tomàs de Barcelona, i prior del convent de Santa Caterina de Barcelona (1698). Després d'ocupar el càrrec de Provincial d'Aragó (1723), el 1725 fou elegit a Bolonya mestre general de l'orde, nomenament que es perllongà durant vint-i-dos anys. Es considera que Bullarium Ordinis (1729-40) és la seva obra més important.
